El 12 de novembre vam fer una visita guiada a Barcelona sobre les dones feministes i les seves obres reivindicatives i després sobre una exposició de Bill Viola anomenada Miralls de l'invisible
Una vegada al CCCB vam entrar a veure l'exposició en petits grups. Aquesta exposició está formada per més de 200 obres de 73 artístes de diferents països i alguna incorporació local.
La exposició está oberta del 19 de juliol de 2019, fins el 5 de gener de 2020. Es recurreix a la fotografia, el happening o la performance com a mitjà d'expressió, això es degut a que per diferenciar-se dels artistes homes van haver d'utilitzar altres recursos menys tradicionalsw.
Ens situem als anys 70, el marxisme estava acceptat i algunes dones que no estaven dacord amb aquest estil de vida van voler reivindicar els seus drets i llibertats i aconseguir ser igual al sexe masculí, volien deixar de ser la dona que està a casa cuidant als nens.
A la exposició hi destaquen les obres que fan burla a aquests estereotips de mestressa de casa de diferents formes, per exemple només al entrar a la exposició ens vam trobar amb un video, en aquest video la seva autora feia servir estris de cuina d'una forma diferent a la que estem habituats, també vam veure obres on l'artista es cobria de fil tot el cos simbolitzant aquestes retencions, aquesta no llibertat a la que estaven exposades.
Una vegada vam sortir de la visita del CCCB vam pujar cap a la Pedrera. Una vegada allà vam començar la visita, la guia ens va enseñar les obres més importants i les va explicar amb molt deteniment i detall les obres i els seus significats. Les obres estaven disposades en ordre cronològic. Un detall molt important és que al començar l'exposició vam haver d'apagar els dispositius mòvils per no interferir a la experiència ja que per a Bill Viola l'ambient i les sensacions són molt importants.
Viola estava caracteritzat principalment pel videoart contemporani, en els seus videos aconseguia fer virgueries, uns videos molt estètics amb un nivell d'edició avançat al que hi havia en aquell moment amb les tecnologies, feia tot el que es proposava per molta dificultat que tingués. Aquest nivell està reflexat en obres com per exemple la primera que ens van ensenya només entrar, en aquest video a càmera lenta l'artista es llançava a l'aigua, abans de tocar-la la imatge es quedava congelada i el fons començava a moure's.
Personalment vaig gaudir molt amb les dues exposicions, la primera em va semblar interessant pel fet de que des de fa molt de temp la dona està en lluita continua per aquesta millora i per la forma d'explicar de la nostra guia, a la segona més del mateix, vaig acabar marejada per les pantalles i la poca llum que hi havia però trobo que va estar molt bé, la única falta que hi veig en aquest cas és que la guia es va demorar massa i va explicar amb massa detall algunes obres que no era necessari.
Com sempre, penso que ha faltat temps per donar una volta de forma individual per les exposicioins ja que hi havia molt més material interessant que amb les presses no vaig poder ni veurern bé com el noi de la visita anterior i s'allargava masa amb les explicaciones i parades.
Comments