LES SEGONES AVANTGUARDES

​

Van començar a aparèixer en el context de la segona guerra mundial (1939-45) i es van desenvolupar fins a finals dels anys 60, és un dels períodes més rics en quant a tendències i moviments artístics.

Desprès de la reorganització política i econòmica del món degut a la guerra, va haver un desplaçament de la capital de l’art, París, i Europa en general, a la ciutat de New York; molts dels artistes es van veure obligats a exiliar-se i van portar allà el seu art d'avantguarda, on van seguir desenvolupant-lo i influïnt a altres artistes.

​

Els efectes traumàtics de la guerra es van veure reflexats en l’obra i els moviments artístics del moment: signes d’ansietat, emocions intenses; semblaven descobrir la bellesa de la matèria estripada, del caos, de la destrucció.

​

Sorgeixin tendències en contra d'aquests aspectes; la ironia i el sentit de l'humor apareixen en l'art amb moviments com el Pop art, mentre que per altra banda, altres exalten els materials de rebuig de la societat de consum, com l’Art Povera o Nou Realisme. Al mateix temps, neix una voluntat de intel·lectualitzar l'art, d'arribar directament a l'intel·lecte de l'espectador, el Minimalisme i l’Art Conceptual, o a utilitzar l'art com a mitjà per a exterioritzar els sentiments de l'artista, com l’Expressionisme abstracte.

​

Després de la Segona Guerra Mundial es percep una ruptura clara amb el concepte tradicional d'art. Primer es va abandonar la composició pictòrica convencional i les referències a l'àmbit acadèmic. Al mateix temps va sorgir la performance i l'art d'acció. Yves Klein, a Nova York, introdueix el terme happening (1959). Es tractava de rebutjar materials i mètodes convencionals, carregats de característiques culturals, socials i polítiques burgeses. La idea era desmitificar el valor de l'objecte d'art i posar el concepte de creativitat en contacte directe amb la realitat.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

INFORMALISME anys 1950

​

Moviment artístic europeu que va tenir gran acceptació a Espanya, es va desenvolupar a partir de 1945, en paral·lel a l'expressionisme abstracte nord-americà.

Després de la guerra, el món es torna incomprensible i l'artista necessita bolcar-se cap al

seu interior per trobar respostes a les múltiples qüestions que li preocupen i li angoixen.

 

El terme informalista es va adoptar per a referir-se a una abstracció pura com a llenguatge

expressiu, oposada a les tendències més pròximes: com el cubisme o el rigor geomètric del

neoplasticisme. L’informalisme fuig de l’art figuratiu, utilitza un llenguatge abstracte en el qual

els materials ocupen el paper principal, busquen l'autenticitat de la pintura, del pur acte de

pintar. En definitiva, l'expressió del món interior de l'artista.

L'informalisme és complex, cal integrar altres tendències artístiques com la pintura matérica...

 

Dintre d'aquest moviment artístic, a Europa, s'inclouen les obres de Wolfgang Wols, Jean Fautrier, Jean Dubuffet i Hans Hartung, i a Itàlia, Alberto Burri i Lucio Fontana, entre molts altres.

A Espanya, l’informalisme arriba a tenir un gran desenvolupament a la dècada dels cinquanta, amb una generació d'artistes que fluctuen entre l’informalisme europeu i l'expressionisme abstracte americà. Entre ells podem destacar:

El grup El Paso: Antonio Saura i Manuel Millares. I a Catalunya, Antoni Tàpies, així com també algunes obres d'Albert Ráfols Casamada, Juan Hernández Pijuán, Josep Guinovart i Manuel Hernández Mompó.

 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

​​

• Experimentació constant.

• Sentit màxim de llibertat. L’expressivitat dels materials adquireixen gran importància; deixen en un segon pla la temàtica de l'obra, volen ressaltar la part compositiva.

• La forma desapareix totalment, tant la figurativa (excepte els artistes dels grup Cobra) com la geomètrica.

• Exaltació de l'atzar i la improvisació, un rebuig a la construcció premeditada. La forma traçada sobre la tela és el producte d'una acció del pintor el més ràpida i intuïtiva possible: gest.

• Importància als procediments tècnics i materials.

• Utilització de tècniques com el collage, el grattage i el frottage.

• Utilització de materials nous: sorra, guix, grava, fusta,... i combinació entre ells. També, materials heterogenis procedents de l’entorn quotidià.

• Utilització plàstica d'acumulacions de materials, relleus, llançament de pintura, degoteig, forats, talls i destrucció del llenç i teles per mitjans manuals, químics, mecànics i pel foc. 

• Gran llibertat en el color. 

• Forma, color i composició depenen de la textura, capaç d’expressar un ampli repertori d’emocions.

• Base ideològica fortament vinculada a l'existencialisme.

• Forta presència de la personalitat de l'artista a través de les tècniques o materials empleats: expressió de sensacions i emocions, estats d'ànim. L’artista recull aspectes de la realitat exterior i el seu món interior que li commouen.

• La vulnerabilitat de l'home, la seva intranscendència, el complet desarmament de l'ésser cap a l'exterior és motiu de preocupació dels artistes de postguerra.

​

ARTISTA REPRESENTANT: ANTONI TÀPIES (Barcelona, 1923)

​

EXPRESSIONISME ABSTRACTE anys 1950

​

Sorgeix en EEUU. La principal característica consisteix en l'expressió espontània de

l'artista a través de l'acció de pintar.

​

La formació d'aquest moviment es veu influenciada pel moviment surrealista. Al

començament de la segona guerra mundial, la gairebé totalitat dels surrealistes es

va exiliar a Nova York. Aquesta presència d'artistes europeus d'avantguarda va

exercir una gran influència entre els pintors nord-americans, especialment entre els

joves artistes novaiorquesos, molts dels quals exposarien amb el temps en la galeria

de Peggy Guggenheim, Pollock arriba a ser l’artista més important d'aquesta galeria.

El cubisme i els quatre mestres de l'art europeu, Picasso, Miró, Matisse i Léger,

completen la base sobre la qual es va desenvolupar l’expressionisme abstracte.

​

La teoria i pràctica surrealistes van alliberar a aquests artistes dels moralismes i

dogmatismes artístics imperants a Amèrica del Nord, i els va fer descobrir

l'estimulant llibertat de la creació espontània. Emergeix així la vigorosa escola de

Nova York, caracteritzada per una pintura "subjectiva" de gran llibertat expressiva,

que si bé al principi conté elements figuratius (fase mítica), acabarà per prescindir totalment d'ells (fase gestual).

L'enorme èxit de l'expressionisme abstracte va provocar a Europa el desenvolupament d'un moviment paral·lel: l’informalisme.

​

 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

 

• La idea d'un esbós va deixar de tenir sentit, l'artista no intenta transferir una imatge predeterminada a l'obra.

• Utilització d’estris, materials i suports poc convencionals: pals, culleres, ganivets,... sorra, vidre mòlt,...

• Expressió lliure i subjectiva de l'inconscient. Execució totalment espontània. Atzar

• El que els importa és el procés o acte de pintar més que el contingut.

• Predomini del traç gestual en expressions de gran virulència i dinamisme. Ocupació de taques i línies amb ritme.

​

Dues fases:

​

• Inicis del moviment (influenciada pel surrealisme), que abasta des de principis dels quaranta fins a després de la segona guerra mundial.

​

          -Elements extrets del subconscient: dels mites i símbols que conformen els arquetips universals de l'experiència                 humana i que es troben en l'inconscient individual (De Kooning, Pollock, Rothko).

          -Estil abstracte biomòrfic: composicions amb formes que assemblen estructures de plantes i animals...

          -Contingut surrealista, simbòlic i sexual

          -Absència de profunditat i tridimensionalitat.

          -Predomini d'harmonia tonal.

​

• Fase gestual o Action Painting, a partir de 1947:

 

      Pollock defineix la Pintura d'Acció com una barreja entre vitalitat i recerca automàtica de l'harmonia i la bellesa en        un llenguatge que passa per la destrucció de la imatge i la seva associació simbòlica.

         -Abandó del llenguatge figuratiu.

         -Utilització de nous mètodes d'execució.

         -Expressió de l'estat psíquic de l'artista en el moment de realitzar la pintura.

         -Utilització de teles de grans dimensions.

         -Gran llibertat en el color.

         -Varietat de configuracions estructurals, entre elles destaquen:

                    ·Composicions de camp estès (all-over field): Tota la superfície del llenç coberta uniformement mitjançant                       un embull de línies i cordons de pintura degotejada que transmeten la sensació d'estendre's                                       indefinidament més enllà de les vores del quadre (Pollock). 

 

                   ·Composicions de camp de color (colour field paintings): Grans superfícies planes combinades de color                        sense elements sígnicos ni gestuals, creant atmosferes i gran sensació d'espai.

​

 

ARTISTES

La crítica coincideix en la dificultat que suposa agrupar a artistes tan diversos en un mateix moviment artístic, s'establix com el període més típicament expressionista abstracte als anys que van entre 1942 i 1947.

Jackson Pollock (EEUU, 1912-1956), Willem de Kooning (Holanda, 1904-1997), Barnett Newman (1905-1970), Arshile Gorky (Armenia, 1904-1948), Franz Kline (1910-1962), Mark Tobey (1890-1976) , Mark Rothko (1903-1970), Robert Motherwell (1915-1992), Hans Hofmann (1880-1966), Helen Frankenthaler (1928), Joan Mitchell, entre d'altres.

​

ARTISTA REPRESENTANT JACKSON POLLOCK (EEUU, 1912-1956)

​

NEO DADAISME anys 1960

​

És una tendència artística que es va desenvolupar als Estats Units i a Europa. Per a molts

historiadors el Neodadaisme és el moviment precursor del Pop Art, i per a uns altres,

simplement són els inicis d'aquest últim moviment artístic.

Posseeix els seus antecedents en el Dadaisme.

El seu principi essencial era el de tractar la creació artística com un objecte, com extern a

l'artista, la intervenció del qual quedava neutralitzada en el resultat final, que havia

d'assemblar-se a una mera representació física de les coses.

 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

​

• Utilització d’objectes d’àmbit quotidià.

• Combinació de la pintura amb objectes reals integrats en la composició de l'obra : flors de plàstic, ampolles, etc., en un nou plantejament dadaísta d'acord amb els nous temps.

• Elements de diferent procedència: fotografies, paper pintat, mobles,...

• La incorporació d'objectes a l'obra artística va donar lloc a una fusió de pintura i escultura, que van quedar incloses en un sol concepte creatiu.

​

ARTISTES

R. Rauschenberg, Jim Dine, Joseph Cornell, Jasper Johns, entre d'altres.

​

POP-ART anys 1960

 

El Pop art (Art-Pop, "Art Popular") va ser un moviment artístic sorgit a la fi dels anys cinquanta a Anglaterra i als Estats Units; i es va convertir en l'estil característic dels anys seixanta.

​

Després de la segona guerra mundial, l'economia nord-americana va conèixer una

expansió extraordinària de prosperitat, per això va triomfar una modalitat artística

fàcil, que reflectia el benestar de la societat: el Pop art. A Europa, la situació va ser

distinta, els països es van recuperar més lentament de la guerra, la millora

econòmica no va ser tan ràpida com a EEUU.

​

El Pop art s'inspira en aquest art popular de la societat de consum per a crear obres

figuratives amb una temàtica absolutament directa que les faci accessibles al públic.

Sorgeix com una reacció contrària a l'expressionisme abstracte tan allunyat de la

realitat i de la comprensió del públic.

Els inicis del pop, especialment del pop nord-americà representat per Rauschenberg i JarperJohns, ha estat considerat per alguns historiadors com un altre movimennt artístic anomenat neodadaisme, per estar molt influenciats per les obres de Duchamp i Schwitters. En Europa, una tendència relacionada també amb el pop nord-americà rep el nom de "nouveau réalisme" (nou realisme).

Pot afirmar-se que l'art pop és el resultat d'un estil de vida; la manifestació plàstica d'una cultura (pop) caracteritzada per la tecnologia, el capitalisme, la moda i el consumisme, on els objectes deixen de ser únics per a ser pensats com productes en sèrie.Hamilton. Què és el que fa les llars d'avui dia tan diferents, tan divertits?

​

ARTISTES EUA

Roy Lichtenstein (EEUU, 1923-1997), Andy Warhol (1928-1987), James Rosenquit (1933), Claes Oldenburg (Estocolm, 1929), George Segal, Tom Wesselman (1931) i altres.

​

ARTISTES BRITÀNICS

David Hockney (1937), Allen Jones (1937), Richard Hamilton (1922), Peter Blake (1932) i altres

​

L'art pop espanyol En Espanya, el Pop s'estudia associat a la nova figuració sorgida arran de la crisi de l'informalisme. El més famós dels artistes del Pop espanyol en els últims anys és Antonio de Felipe.

​

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

​

• Rebuig de l'expressionisme abstracte i intent de tornar a posar l'art en contacte amb el món i la realitat objetual.

• Utilització d'imatges i temes presos del món de la comunicació de masses aplicats a les arts visuals. 

• L'art deixa de ser únic i es converteix en un objecte més de consum.

• Es pretenia eliminar de l'obra d'art qualsevol signe de “manualitat”; moltes de les obres estan fetes a partir de fotografies projectades sobre el llenç. (Warhol)

• Ús del collage i el fotomuntage, també noves tècniques de reproducció com la litografia i la serigrafia.

• Tractament pictòric de forma no tradicional: encara que el llenguatge és figuratiu i representa objectes reals, no es concentra exclusivament en les seves qualitats formals, sinó que combina aquestes amb les seves qualitats abstractes intrínseques gràcies a la utilització d'imatges familiars.

• Representació de caràcter inexpressiu.

• Temàtica extreta del medi ambient urbà de les grans ciutats, dels seus aspectes socials i culturals: còmics, revistes, diaris sensacionalistes, fotografies, anuncis publicitaris, cinema, ràdio, televisió, música, espectacles populars, elements de la societat de consum i del benestar : aliments enllaunats, neveres, cotxes, autopistes, gasolineres, etc.

• Absència de plantejament crític: els temes són concebuts com simples "motius" que justifiquen el fet de la pintura.

• Preferència per les referències al "status" social, la fama, la violència i els desastres (Warhol), la sexualitat i l'erotisme (Wesselmann, Ramos), els signes de la tecnologia industrial i la societat de consum (Ruscha, Hamilton, etc.).

• Formes i figures a escala natural i ampliada (els grans formats de les imatges de còmic de Lichtenstein).

• Colors purs, brillants i fluorescents, inspirats en els empleats en la indústria i els objectes de consum.

​

ARTISTA REPRESENTANT ANDY WARHOL (EEUU, 1928-1987)

​

NOU REALISME

​

Moviment artístic que sorgeix a França. Es relaciona amb el pop-art, amb el que

coincideix cronològicament i amb el té algunes característiques en comú. El nou

realisme té un plantejament més romàntic i menys fred o crític sobre la realitat de

la societat moderna, també, es considera el moviment dadaiste com a precursor.

​

Després de la segona guerra mundial, l'economia nord-americana va conèixer una

expansió extraordinària de prosperitat, per això va triomfar una modalitat artística

fàcil, que reflectia el benestar de la societat: el Pop art. A Europa, la situació va

ser distinta, els països es van recuperar més lentament de la guerra, la millora

econòmica no va ser tan ràpida com a EEUU.

​

​

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

 

• Rebuig de l'expressionisme abstracte i de l’informalisme.

• Recerca d'una nou repertori d'expressió recolzat amb la realitat.

• Consideració del món com una imatge de la qual extreure fragments que puguin ser d'importància universal (des del punt de vista social i cultural).

• Intent de plasmar o congelar la realitat de la societat moderna i la seva riquesa d'activitats, destacant els aspectes negatius de la societat de consum en lloc de la cara amable com el por art.

• Caràcter irònic però sense intenció polèmica.

• En general, colors plans i intensos.

• Varietat de plantejaments expressius:

            -Pintures monocromes en colors groc, taronja, blau i daurat (Klein).

            -Collage d'objectes reals sobre el suport i transformats visualment amb pintura (Manzoni, amic d'Ives Klein, va               fer obres que el situen a l'Art Povera).​

            -Pintures realitzades amb el cos (body-painting o "Antropometries" de Klein).​

            -Collage, fotografia, pintura, cartró, flor i carta de plàstic.

            -Pintures de paisatges o figures en moviment gargotejades per a expressar sensació de moviment, inestabilitat

             o diferència d'escala (Richter).

• Estètica basada en els colors enlluernadors i els elements del habitat urbà i objectes de consum: llums de semàfors i senyalitzacions gegantesques de tràfic (Gaul); objectes quotidians, aparadors i paisatges urbans (Adami).

• Muntatge d'objectes quotidians destrossats que eren apilats o encaixats en planxes de plàstic transparent, de peces o carrosseries d'automòbils comprimides, d'objectes existents. (Arman, César, Daniel Spoerri).

​

ARTISTES

Yves Klein (França; 1928-1962), Martial Raysse (França; 1936), Alain Jacquet (França; 1939), Gerhard Richter (Alemanya; 1932), Valerio Adami (Itàlia; 1935), Pietro Manzoni (italià; 1933-1963), Winfred Gaul, Jean Tinguely, Niki de Saint Phalle( França; 1930), Arman, César, Christo, Spoerri, entre d'altres.

 

ARTISTES REPRESENTANTS Ives KLEIN (França; 1928-1962) Niki de SAINT PHALLE (França, 1930)

​

ART CINÈTIC anys 1960​

​

Moviment estètic amb bases en l'abstracció. Es pot considerar un precursor d'aquest

moviment a Marcel Duchamp, als anys 30, fa realitzar els anomenats Rotoreliefs, obres

tridimensionals que tenen un motor.

Pertanyen a aquest moviment aquelles obres creades per a produir en l’espectador la

impressió o il·lusió de moviment a través d'il·lusions òptiques, les quals canvien d'aspecte

en virtut de la posició des d'on es contemplin i les quals creen una aparent sensació de

moviment per la il·luminació successiva d'alguna de les seves parts (els anuncis de neó).

​

També s'inclouen dintre de l'art cinètic les construccions tridimensionals amb moviment

mecànic i els mòbils sense motor, com els de Alexander Calder.

 

En l'actualitat es coneix com art cinètic totes aquelles obres que produïxen en l'espectador

sensació d'inestabilitat i moviment.

​

Les obres cinètiques poden tenir formes diferents:

1.- Formant en la impressió òptica de l'espectador, la il·lusió d'un moviment virtual que realment no existeix. Les obres estàtiques cinètiques depenen de l'acció de la llum, els fenòmens òptics, com la tendència de l'ull a produir imatges latents al ser sotmès a contrastos molt brillants de blanc i negre, o la juxtaposició de certs tints.

​

2.- Hi han objectes que es mouen a l'atzar, sense energia mecànica, com els mòbils de Alexander Calder.

 

3.- Induint a l'espectador a desplaçar-se a l'espai perquè així s'organitzi en la seva ment la lectura d'una seqüència.

​

4.- Realitzant moviments reals d'imatges mitjançant motors o altres fonts ( com l'aire).
 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT​

​

• Rebuig a qualsevol referent narratiu, literari o anecdòtic.

• Desvinculació de l'obra d'art de l’artista. Bridget Riley, rebutjarà aquesta afirmació i pensa que les seves pintures estan destinades a expressar o comunicar un sentiment.

• Utilització d'altres suports, a mé del tradicional quadre.

• Les obres existeixen essencialment en l'ull i en la ment de l'espectador i no simplement en la paret.

• Incorporació de materials inèdits per a la creació artística: plàstics, circuits elèctrics, etc.

• Intenció d'inserir-se en la vida pública de la ciutat, formant part de l'urbanisme.

• Manipulació de l'espectador en algunes obres per posar-les en marxa.

 

ARTISTES

Victor Vasarely, Julio LeParc, Alejandro Otero , Yaacov Agam i Jesús Rafael Soto, Georges W. Rickey, Bridget Riley, entre d'altres

​

ARTISTA REPRESENTANT Alexander CALDER

​

ART D'ACCIÓ anys 60-70

​

L'art acció és una tendència de l'art modern. Es va proposar ampliar els horitzons de

l'experiència estètica més enllà dels espais especialment dedicats a l'art, com són els

museus, galeries, sales de concerts, cinemes; així com esborrar les fronteres marcades

entre les disciplines artístiques (plàstica, música, drama, mitjans audiovisuals, etcètera).

La finalitat de l'art d'acció és comunicar l'experiència humana en tota la seva gamma

expressiva. La intenció de l'art acció és apropiar-se de la vida a través de qualsevol

tipus d'acció que tingui una intenció estètica conscient i elaborada, pot ficar-se en

l'expressió de la subjectivitat, en una reflexió sobre assumptes filosòfics, de consciència ecològica, d'identitat social o individual, sexualitat, política, etc.

​

Es poden considerar dintre de l’art d’acció, tres manifestacions diferenciades:

-El happening,

-El fluxus

-La performance

 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

 

• L'art acció parteix de què una obra d'art no és una mercaderia, és un acte humà que es porta a terme en un espai i temps determinats.

• Fonamental la participació de l'espectador, com co-creador de l'obra a través de les seves reaccions, de la seva experiència vital i introspectiva. El públic s'involucra activament, emocionalment o intel·lectualment, amb l'experiència estètica

• L'art acció provoca al públic transgredint les convencions socials, artístiques i morals. Part de la vivència estètica pot ser agradable o no.

• Una altra de les característiques bàsiques de l'art acció és la interrelació de les arts, la seva estructura general és “de mig barrejat”, d'una síntesi interdisciplinària: llenguatge plàstic, llenguatge musical i llenguatge visual barrejats.

• Van dur l'art a espais públics oberts: carrers, places, parcs; i tancats :cases, temples, centres comercials, mitjans de transport, et; és a dir, a llocs on es desenvolupa la vida quotidiana de la gent comuna i que no van ser concebuts per a l'acte estètic.

• Es revelen contra l'objecte artístic tradicional en forma de mercaderia.

• En el happening, es formula un guió general de l'acció però els detalls queden reservat al moment mateix de la interrelació amb públic, així com l’inici i el final.

• Els artistes van poder realitzar les seves obres sense la intermediació dels “curadors”, crítics o marxants d'art.

• Les expressions de l'art acció involucren diferents branques i estratègies artístiques.

​

ARTISTES

​

Joseph Beuys (1921-1986), Vostell, Chris Burden, John Cage, Valie Export, The Gutai Group, Rebecca Horn, Allan Kaprow, Milan Knízák, Bruce Nauman, Hermann Nitsch, Hélio Oiticica, Claes Oldenburg, Yoko Ono, entre d'altres.

​

MINIMALISME anys 1970

​

Sorgeix a EEUU. Ad Reinhart durant els últims sis anys de la seva vida, va realitzar una

sèrie de pintures, totes del mateix format (un metre cinquanta de superfície), que contenien

una simple imatge en forma de creu pintada en un to molt fosc tot just diferenciable de la

resta de la superfície del quadre, aquestes obres a primera vista semblaven extensions

uniformes de pintura negra, però després mirar-les durant un temps, l'ull s'acomoda a les

diferències de to i la imatge de la creu es veu perfectament. També, a altres objectes de

molt baix contingut artístic com els ready-made de Duchamp.

 

La pintura "minimal" també es coneix com pintura del silenci, doncs s'aparta del món

material i del "soroll" de formes i objectes de la societat de consum.

​

El terme va acabar per referir-se gairebé exclusivament als objectes tridimensionals desenvolupats per determinats escultors reduccionistes nord-americans, el progrés dels quals van eclipsar a les manifestacions pictòriques.

​

 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

 

• Austeritat impersonal. Màxima senzillesa. Redueixen al màxim els elements propis de l'art, volums i formes.

• Configuracions geomètriques i materials transformats de manera industrial.

• Absència de contingut formal, la forma és el contingut..

• Valoren el sentit de la individualitat de l'obra d'art, la privacitat: una conversa conceptual entre l'artista, l'espai circumdant i l'espectador.

• Importància de l'entorn, essencial per a la comprensió i la vida de l'obra.

• Abstracció total: les obres operen només en termes de color, superfície i format.

• Caràcter "opac" i literal (conforme a la seva veritable naturalesa, la pintura és només "pigment específic" sobre una "superfície específica").

• Qualitat gairebé immaterial.

• Superfícies monocromàtiques, generalment pintura blanca sobre fons blanc (Ryman) o d'altres colors (Olitski) tot just modificades amb línies i punts gairebé imperceptibles (Martin), per marques prop del contorn (Olitski), o per pinzellades (Ryman).

• Utilització directa dels materials que han estat mínimament manipulats.

• Ocupació de diferents materials a fi d'explotar la interacció de les seves característiques físiques.

• Creació de contrastos com:

• brillant-mat, suau-aspre, opac-transparent, i gruix-fi (Ryman).

• Aplicació de la pintura empastada amb efectes de jaspiat (Olitsky) o a força de gruixudes pinzellades paral·leles (Ryman), a fi d'accentuar el caràcter literal.

• Generalment, teles de gran format sense marc i predomini de formats i colors neutres.

• Igual que en el pop art, els artistes minimalistes intenten que la marca de l'artista sigui imperceptible.

​

ARTISTES

​

Jules Olitski (1922), Ellsworth Kelly (1923), Robert Ryman (1930), Agnes Martín (1912), Robert Mangold (1937), Joe Baer, Brice Marden (1938), Thomas Deyle, Peter Laly, Hernández Pijuan, entre d'altres i escultors: Carl André (1935), Dan Flavin (EEUU, 1933-1996), Donald Judd (1928), Robert Morris i Sol le Witt (EEUU,1928), a vegades, també inclouen a Tony Smith (1912-1980), Eva Hesse, Richard Serra, Anne Truitt.

​

ART CONCEPTUAL anys 1970

​

Sorgeix en EUA. A l'art conceptual el que l’importa és la reflexió sobre l'obra (el concepte) i el procés creatiu més que l'objecte artístic i els seus aspectes materials, en aquest moviment culmina la desmaterialització de l’art que s’havia iniciat amb el dadaisme.

​

Es consideren precursors d’aquest moviment: a Marcel Duchamp (1887-1968),

que amb els seus ready-mades va obrir una nova forma conceptual d'art, de Ad

Reinhardt (1913-1967): l'art depèn només d'ell mateix i de la filosofia analítica,

segons la qual el concepte és tot allò sobre el que pot formular-se proposicions,

nivells del pensament que, al marge de qualsevol dada captada perceptivament,

redueix tot coneixement al llenguatge.

​

L'art conceptual és la síntesi de les idees i reflexos artístics derivats de tots els moviments artístics posteriors a la segona guerra mundial, indefinible en el seu estil, material o forma, té a veure sobretot amb idees i significats. Els seus productors i defensors diuen que es tracta d'un art viu que s'alimenta dels fets i esdeveniments socials, d'un art actiu que obliga a participar i a opinar, d'un art que no deixa a ningú impassible.

 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

 

• Visió de la pintura com objecte de pensament.

• Propòsit posat no a representar la realitat, sinó a prescriure un conjunt de significats, conceptes o intencions que siguin reconeguts per l'intel·lecte.

• Recerca de la simplicitat.

• Valora principalment la intel·ligència i les idees per sobre de la part manual.

• Combinació de llenguatges: especialment el llenguatge escrit amb el llenguatge de la representació pictòrica.

• Iconografia consistent en preguntes, equacions, declaracions o instruccions absurdes.

• Explotació màxima del potencial pictòric com canal d'informació.

• Barreja de materials i tècniques: collage, plantilles i estarcits.

• Els artistes conceptuals es van servir de mètodes diversos i tècniques mai abans usades: el performance, la instal·lació, el videoarte i l'art en internet, fotografies, vídeos, enregistraments, textos, realització d'actes en públic... sent escasses les manifestacions pictòriques.

• Obres d’art de difícil comercialització i de caràcter efímer, només poden ser vistes per poc temps.

• La idea artística existeix primer, després la tècnica. La tecnologia és una eina, no la raó de ser.

​

ARTISTES

​

J. Kosuth, Sol LeWitt (EE.UU, 1928), Shusaku Arakawa (Japón, 1936; residente en Nueva York), On Kawara (Japón, 1933; resident a Nueva York), H. Haacke, Bruce Nauman, Gordon Matta Clark, Lichel Asher, John Baldessari, Dan Graham, entre d’altres.

​

A Espanya, Ferran García Sevilla, Francesc Abad, Antoni Muntadas, Jordi Benito, Francesc Torres, Joan Brossa, entre d’altres.

​

BODY ART anys 1970

​

El body art és un estil emmarcat en l'art conceptual, de gran rellevància en els anys 70 a

Europa i, especialment, en Estats Units. Es treballa amb el cos com material plàstic,

es pinta, es calca, s'embruta, es cobreix, es retorça...

El cos és el llenç o el motlle del treball artístic. Sol realitzar-se a manera d'acció o

performance, amb una documentació fotogràfica i/o videogràfica posterior.
 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

 

• El cos és l'objecte de l'exploració artística, la autèntica matèria sobre la qual i amb la

      qual treballa, i s'interessen pels comportaments del ser humà.

• Feien accions i performances per desenvolupar la seva creació artística.

​

ARTISTES

Marina Abramovich, Ulay, Gina Pane, Urs Lüthi, Dennis Oppenheim, Vito Acconci, Gilbert and George, Luigi Ontani, Ana Mendieta, Adrian Piper, entre d’altres.

​

LAND ART anys 1970

​

Com el Body art, el Land art ( Land art = terra i art ) és un estil emmarcat en l'art

conceptual, de gran rellevància en els anys 70 a Europa i, especialment, a Estats

Units. El principi fonamental del Land art és alterar, amb un sentit artístic, la

superfície de la Terra.

​

Els inicis del Land Art es troben en un grup d'artistes ecologistes, especialment

artistes europeus i americans, que van intervenir l'entorn natural deixant la seva

petjada, el seu art a la naturalesa amb el propòsit d'assolir un art no comercial, un

art que no es pogués vendre ja que sent un art efímer les obres no poden sobreviure

amb el pas del temps.

        
Actualment aquest propòsit no s'assoleix del tot ja que el Land Art ha caigut en el món de la comercialització amb les fotografies, plans i projectes de les obres.

 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

 

• La natura és l'objecte de l'exploració artística, la autèntica matèria sobre la qual i amb la qual treballen, s'interessen per la seva conservació.

• El Land art s’inspira en l'arquitectura antiga o els llocs sagrats del passat més remot, com són els monòlits o quadrants solars prehistòrics del tipus de Stonehenge, tombes egípcies, monticles funeraris precolombins, altars o marques rituals a cel obert.

• Com en l'art primitiu, en els dissenys del Land art fan servir un mínim d'elements expressius i parteixen de traços primaris: línia recta, zig zag, cercle, quadrat, espiral i creu.

• Exposen reflexions profundes, sobre la relació entre l'ésser humà i la Natura, entre el món transcendent i el món natural. La majoria d’obres transmeten un sentit místic o misteriós.

• El paisatge es converteix en el suport de l’obra, i també, en el material, en general. Caràcter efímer de l’obra, es deteriora pel pas del temps: erosió del terreny, la pluja, l’artista desmunta l’obra,... El públic pot veure el procés artístic a partir de dibuixos preparatoris, fotografies i enregistraments en vídeo del procés i final de l’obra.

• Christo i Jean-Claude han realizat empaquetaments en diferents llocs del món.

​

ARTISTES

Robert Smithson, Michael Heizer, Richard Long, Christo and Jeanne-Claude, Walter De Maria, Daniel Buren, entre d’altres.

  

ARTISTA REPRESENTANT Richard LONG (Anglaterra, 1945)

​

ART POVERA anys 1970

​

L’Art Povera, art pobre, s'integren activitats artístiques molt variades, però totes amb

el denominador comú que les obres es constituïxen de materials pobres: palla,

papers, sorra, pedres, ...

Apareix com a reacció a l'art tradicional en la mesura que aquest és considerat bell i

de materials nobles, i a l’opulència de l’objecte pop i de la societat a la que representa.
 

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

 

• L'art povera es val d'objectes de la deixalla o sense valor real ni artístic, trivials i aliens a denominacions com bell, bell o exquisit.

• Aspiren a reproduir en l’art l’essencialitat de la matèria i de l’objecte, no representar-los sinó presentant-los en la seva simple presència física.

• 
  Donen valor a estructures primàries aconseguides amb materials grollers i fins a repulsius, però sempre intentant dotar-los d'un esperit poètic.

• Materials: carbó, acer, plom, vidre, ferro, miralls, arbres,...

• Intenten dur l'atenció de l'espectador cap a aspectes quotidians anònims i rutinaris als quals mai s'havia atribuït cap qualitat artística.

​

ARTISTES

Giovanni Anselmo, Alighiero Boetti, Jan Dibbets, Luciano Fabro, Hans Hacke, Jannis Kounellis (1936), Mario Merz (1925), Marisa Merz, Robert Morris, Giulio Paolini, Michelangelo Pistoletto