El MNAC ha recuperat 147 obres de l'artista poliédric barcelonés Antoni Fabrés que componen una nova exposició oberta fins el 29 de setembre.
Museu Nacional d’Art de Catalunya es tracta d'una institució creada pel Govern de la Generalitat, es va formar al 1990 amb la unió de les col·leccions del Museu d'Art Modern, creat al 1945, i el Museu d'Art de Catalunya, inaugurat al 1934.
L'exposició té lloc desde el 31 de maig al 29 de setembre de 2019
Antoni Fabrés i Costa (1854 -1938) va guanyar amb només 21 anys una pensió per anar a Roma, la ciutat que en aquell moment era la destinació natural dels artistes que destacaven i formar-se com a escultor, pero realment va aconseguir un gran reconeixement interncional per la seva pintura i acuarela.
Es parla de l’obra de Fabrés com a continuadora de la de Marià Fortuny pel que fa a la temàtica. Tot i això, com es veu en l’exposició, Fabrés no pot inscriure’s en cap moviment específic, ja que, a més de pintar temes comuns a molts artistes de finals del segle XIX, també va crear moltes peces dins el realisme i el naturalisme. Va cultivar molts temes, desde l'Orientalisme fortunià fins a l'Orientalisme déco, passant per paisatges, retrats i asumptes cotidians. D’aquesta manera, la denúncia de les diferències socials va tenir un gran representant en l’artista.
Va viure a diferents ciutats: Roma, Barcelona, París, Mèxic i, altra vegada, Roma fins a la seva mort. A quests canvis no van nomès influir a l'elecció dels temes de les seves obres, sino que també en el estil i interessos personals. Al voltant dels segles XIX-XX, l'estil de Fabrés va donar un gir cap a una pintura més naturalista i amb temes més penetrants, com la pobresa. Al 1926 va donar una part de la seva obra.
A l'exposició les obres estàn ordenades de per ordre cronològic, d'aquesta manera es pot entendre la vida que va viure l'artista i com va canviar d'estil i interessos segons el lloc on vivia. A diferència d'altres exposicioins que he vist aquesta et dona la oportunitat de conèixer la vida de l'autor desde que li donen la beca per anar a Roma fins a la seva mateixa mort.
Dins de la sala hi ha tot tipus d'obres, desde escultura fins a acuarela i pintura, per aprofunditzar fins i tot es poden trobar articles que en parlen de l'artista exposat.
Personalment he trobat aquesta exposició molt interessant, mai habia escoltat parlar d'Antoni Fabrés i m'ha agradat que es torni a parlar d'un artista que en el seu moment va ser tant important. Per una altra banda m'ha semblat molt trist que un artista tant bo com Fabrés hagi sigut oblidat pel fet de no crear un estil propi i de no seguir les tendències que hi habia en aquells temps. M'ha sobtat el fet de que algunes obres exposades només eres dibuixos o pintures sense finalitzar, a les exposicions en les que hi he estat la majoria d'obres per no dir totes estaven acabades, després he entés el perqué d'aquest fet, les obres havien sigut donades pel mateix artista.
De totes les obres van haver dues en especial que em van causar un gran impacte per la profunditat de les seves mirades, vaig arribar al punt de sentir-me intimidada.
A l'esquerra tenim a 'Laura', pintada cap al 1911 i a la dreta 'La boja', pintada cap al 1910.
Comments