La setmana passada vam anar a Barcelona per visitar dues fundacions, per una banda la Fundació Mapfre on hi ha una exposició anomenada "Tocar el color. La renovació del pastel" i per l'altra la Fundació Antoni Tàpies a l'exposició de "Antoni Tàpies. Certeses sentides" en els dos casos ens van fer una visita guiada.
Després de baixar a l'estació de Gràcia vam anar caminant fins a la Fundació Mapfre, mitja hora més tard vam entrar al edifici, com erem dos grups i el temps era reduït un grup va començar pel principi i un altre pel final, en el meu cas vaig estar en el grup del final.
A l'exposició vam veure obres d'artistes francessos com Jean-François Millet, Edgar Degas (fundador de l'impressionisme) i Pierre-August Renoir (impressionista), de Joseph Stella un artista italià del corrent artístic futurista nord-americà i per últim de Pablo Picasso creador del cubisme (amb Georges Braque).
L'exposició està composta per 98 obres de 68 artistes prestades i es tracta d'una exposició temporal (03/10/2019 - 05/01/2020). Està centrada en la història del pastel des de 1830, quan apareix el terme «pastelista», fins les seves evolucions al segle XX. Aquesta tècnica es va descobrir al segle XVIII i mai no va aconseguir superar la pintura a l'oli, ja que, a causa de la seva fragilitat, el seu encasellament en el retrat i la seva apropiació per part de moltes dones no va aconseguir arribar a ser utilitzada igual quela pintura a l'oli.
Els esbossos ralitzats amb pastel es van confondre amb les arts gràfiques però al segle XIX l'art del pastel va reconquerir la seva autonomia respecte a la pintura.
Artistes com Eugène Boudin, Odilon Redon o Edgar Degas, s'expliquen entre aquells que, al apostar per aquesta tècnica, van conferir un estatus innovador a l'ocupació de les barretes del pastel; una posició nova que es va mantenir al llarg de la primera meitat de segle XX aplicada a la ruptura de llenguatges que inaugura la generació posterior amb, entre d'altres, Pablo Picasso, Joan Miró, Maria Blanchard o Theo van Doesburg.
La exposició va ser bastant interactiva, al llarg d'aquesta ens van proposar diferents activitats o jocs i vam haver de participar bastant, fet que la va fer més interessant i fàcil d'entendre.
Quan vam sortir ens vam dirigir ràpidament a la Fundació Antoni Tàpies, un espai que funciona com un centre d'estudi i conservació de les obres de l'artista. Aquesta exposició està del 03/10/2019 fins el 05/01/2020.
Antoni Tàpies i Puig (Barcelona, 1923 – 2012) va ser un pintor, escultor i teòric de l'art català i un dels principals exponents a escala mundial de l'informalisme, i és considerat com un dels artistes catalans més destacats del segle XX. Tàpies va crear un estil propi dins l'art d'avantguarda del segle XX, en el qual es combinen la tradició i la innovació dins d'un estil abstracte però ple de simbolisme, donant una gran rellevància al substrat material de l'obra.
Una vegada dintre de l'edifici vam entrar a la exposició, ens van explicar les obres, el context i la simbologia que feia servir l'artista, vam veure escultures, pintures i alguna obra que no sabría ben bé si anomenar-la pintura o escultura pels materials que la composen.
Després de la primera sala, tres o cuatre pisos més adalt hi havia una petita habitació plena de miralls que donava a un pati amb una escultura d'un mitjó gegant, vam seure als bancs que hi havia al voltant del mitjò. Allà la guia ens va explicar la història del mitjó, vaig descobrir que Tàpies era molt famós per aquella época i li feien molts encàrrecs, li van demanar una escultura i ell va fer la proposta del mitjó ple de palla, no li van agafar la idea perque el trobaven poc estètic i per les dimensions i contingut de la obra, finalment la seva dona Teresa va fer recrear la seva obra en una escala molt més petita a la original i la van posar a aquell espai que havia quedat vuit.
Cal destacar el marcat sentit espiritual que inspira la seva obra, on el suport material transcendeix el seu estat per analitzar d'una manera profunda la condició humana.
L'obra de Tàpies ha tingut una gran valoració en l'àmbit internacional, essent exposada als més prestigiosos museus del món. Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos premis i distincions.
Antoni Tàpies Teatre
Aquesta exposició mostra la relació que va mantenir Antoni Tàpies amb les arts escèniques a través de pintures, dibuixos, gravats i material documental divers. Es tracta de projectes que l'autor realitzava a la mateixa hora que la resta de la seva obra.
Entre 1961 i 1989 Antoni Tàpies va realitzar cinc escenografies. Amb les tres primeres, Or i sal (1961), Semimaru (1966) i L'armari en el mar (1978), Tàpies se sumava als esforços de renovació de teatre català, que, després dels atacs de l'franquisme, tenien com objectiu connectar amb la modernitat i equiparar-se amb l'escena europea. Johnny va agafar su fusell (1989), ja en la democràcia, es va estrenar al Mercat de les Flors, un dels primers centres de titularitat pública dedicats a les arts escèniques. I l'Éboulement (1982) formava part d'una experiència teatral que es desenvolupava en espais alternatius de París.
No obstant això, la relació de Tàpies amb el teatre va més enllà i adopta formes diverses que també s'inclouen en l'exposició. Així, es fa referència a les col·laboracions en les primeres posades en escena de peces de Brossa i a la participació en sessions privades de cabaret en domicilis particulars. Es mostra l'interès per la figura de l'actor i transformista Leopoldo Fregoli i es deixa constància de la seva fascinació per la màgia i l'òpera. En aquest sentit, tanca l'exposició el projecte escenogràfic per a l'òpera Cap de mirar, que s'hauria d'haver estrenat al Gran Teatre de Liceu el 1991.
Personalment, la forma en la que ens han fet la visita a la primera exposició m'ha semblat molt més dinàmica que a la de Tàpies encara que el contingut de la obra de Tàpies m'ha interessat més (sense tenir en compte el Tàpies Teatre).
Comments