CAN FRAMIS I FOTO COLECTÀNIA

"Monòleg, diàleg i concepte" i "LA MOVIDA. Crónica de una agitación"

Fa uns dies vam visitar la col·lecció permanent ( des del 30/09/2019) ​ de pintura de Can Framis per veure una exposició anomenada "Monòleg, diàleg i concepte", aquesta exposició està composta per un gran nombre d'artistes importants del panorama artístic català com per exemple Albert Ràfols-Casamada, Josep Guinovart, Joan Ponç, Joan Hernández Pijuan, Evru o Lluís Lleó.

Aquesta exposició ens posa en el context de la convivència dels autors o un autor amb ell mateix i els seus moments creatius, la obra que per a mi més representa aquest tema és la segona obra de la exposició que ens van explicar, no estava fet sobre un llenç i el seus materials tampo eren els més utilitzats, es tractava d'un camp cremat representat amb palla i a l'altra banda ous trencats, simbolitzant una guerra, això és degut a que l'autor va estar vivint de petit al camp, és a dir, és un tema que li va tocar de primera mà.

Tot això ens mou a plantejar-nos com s’esdevé el diàleg entre les diferents disciplines i llenguatges creatius que coexisteixen a l’actualitat.

Els artistes van voler jugar amb el valor i el significat (entre d'altres) que li atribuim a les coses, una obra que destacar per fer referencia a aquest concepte és una obra (o millor dit dues) que es troba a la segona planta només pujar les escales, es tracta de dos cuadres folrats d'una tela diferent cadascún i de grans dimensions aparellats, la tela del primer recordava als interiors de les bosses per mantenir el calor o el fred, en aquest cas de color daurat, per la forma dels plecs, la brillantor i el color donava la sensació de luxe, en canvi la segona peça era de color negre, semblant a una bossa d'escombraries, donava una sensació completament diferent a l'altra i realment les dues obres estàven fetes de la mateixa forma.

La col·lecció té com a objectius emparar, cuidar i potenciar l’art català contemporani i els seus artistes.

Personalment, d'aquesta visita he trobat interessant la forma en la que els artistes poden expressar el mateix pensament amb obres completament diferents i sense tenir res a veure l'una amb l'altra.

Desprès vam anar caminant des de Clot Aragó fins al Parc de la Ciutadella per fer la segona visita a Foto Colectània, una exposició amb el nom de 'LA MOVIDA. Crónica de una agitación'​, aquesta exposició es va inaugurar el dijous 17 d'octubre de 2020

Aquests són uns dels autors, dintre del recinte cada autor tenia un color assignat excepte un en especial que era bicolor.

Miguel Trillo: A prop del l'epicentre de les actuacions musicals i de l'escena contracultural, retrata la llibertat del carrer i la joventut de moment, agrupada en tribus segons la seva manera de vestir i els seus com​

Pablo Pérez-Mínguez: El seu estudi va ser un dels centres neuràlgics​ de la Moguda, on van passar i es van fotografiar tots els seus protagonistes. Sota el lema del "Tot s'hi val", el resultat és una impactant imatgeria gamberra dels personatges més rellevants de l'època.​

Ouka Leele: La frescor i el risc d'una joveníssima creadora que es va atrevir a experimentar amb un llenguatge propi. Les seves fotografies oníriques i plenes d'artifici, pintades amb aquarel·la, són el resultat,segons l'autora, d'idees que lentament han cobrat forma en la seva imaginació.

Alberto García-Alix: Les fotografies de primera època de García-Alix són testimoni de com es transformava el arrer i els personatges que l'habitaven. Les seves imatges constitueixen una altra crònica deL moment, que ens mostra a una generació que també va ser arrasada per la droga i la sida. la frase "Don't follow me, I'm  lost" (No em  egueixis, estic perdut), a més de ser el primer tatuatge de García-Alix,reflecteix perfectament el que per a l'autor van ser aquells anys.​La mostra ofereix una aproximació a aquest moment històric des de la perspectiva de la fotografia, abordant àmbits i mirades radicalment diferents.​

Aquesta exposició ens ofereix una mostra d'un moment històric anomenat "la movida" a través de la fotografia.  La movida va ser un fenomen social, cultural i lúdic desenvolupat a Madrid entre 1977 a 1984, amb el seu punt àlgid entre 1981 i 1982,en què un grup d'artistes liberals i excèntrics amb ganes de canviar tot el panorama artístic que fins llavors hi havia hagut a Espanya creen un moviment que destacava per ser un moviment divertit i frívol, que pretenia trencar amb l'anterior època franquista i la censura.

Primer vam veure una paret fucsia plena de fotografies de diferents dimensions i tant en blanc i negre com a color, a destacar d'aquesta part les postures dels fotografiats, els colors (en les que tenen) i els enquadraments.

Altra vegada m'agrada la forma en la que cada artista dóna a coneixer la seva forma de veure aquest periode a través de les seves obres i el joc amb els colors i les llums