(Al)most life, after all es tracta d'una exposició situada a l'Arts Santa Mònica. Aquesta exposició forma part del Young Gallery Weekend, un festival d'art contemporani organitzat per galeries, espais creatius, artistes i projectes culturals emergents i independents. L'objectiu és el de generar vanguardia, detectant noves tendències visuals i descobrint nous talents.
L'Arts Santa Mònica està ubicat a la rambla de Santa Mònica, en un edifici en part de nova planta que aprofita l'antic Convent de Santa Mònica, dels Agustins Descalços. Va ser construït al 1636, es tracta d'un dels convents que es va establir a la Rambla a partir de mitjans del s. XVI i que van contribuir a la seva urbanització.
L'exposició té lloc desde el 26 de setembre al 20 d'octubre del 2019
Els artistes que participen en aquesta exposició són: Eugenio Ampudia, Gerard Kogler, Iván Paz, Jaime de los Ríos, Jan Mech, Kenneth Dow, Lina Bautista, Mariano Sardón, Mariano Sigman, Patricio Rivera, Ricardo Iglesias y Robertina Šebjanič.
(Descriuré breument els artistes que han fet les tres obres que més m'han cridat l'atenció)
EUGENIO AMPUDIA (1958 )
A l'actualitat és un dels videoartistes espanyols més reconeguts. El seu treball multidisciplinar va rebre al 2008 la beca The Delfina Foundation (Londres) i el Premi AECA al millor artista espanyol viu representat en ARCO08. El seu treball indaga, sota una actitud crítica amb el sistema establert de l'Art, a la idea mateixa del procés artístic, tant en significat de l'obra en sí comm dels mecanismes tradicionals de promoció, contemplació i interpretació d'aquesta
JAN MECH
És un artista alemany amb una llarga trajectòria d’instal·lacions audiovisuals i publicacions, Jan Mech és media artist, músic i performer. Les seves obres, composicions per a videocreadors i peces escenogràfiques s’han vist i exposat en espais com Artists Space (Nova York), Collegium Hungaricum i Fabrik Potsdam (Berlín), Tate Modern (Londres), Centre Pompidou (París) o la Fundació Antoni Tàpies (Barcelona).
MARIANO SARDON (Argentina, 1968)
Artista, treballa en instalacions i objectes interactius. El treball físic combina la seva vocació creadora i el seu saber científic per produir obres interactives que ens inviten a redescobrir l'univers tecnològic que ens envolta amb el fi de trobar en ell molt més que en alló que se'ns presenta a primera vista
Només entrar a la exposició ens vam trobar de front amb l'obra de Eugenio Ampudia, una obra que crida molt l'atenció pels sons penetrants i el significat de la frase que la composa, el fet de que sigui interactiva fa que desperti la curiositat i et donin ganes d'apropar-te i tocar-la.
Després de passar per la obra de AGISM (que significa l'acte de tractar persones injustament per la seva edat, especialment si són gent gran) vam entrar a una gran sala amb 6 o 7 obres distribuides, totes elles eren com la primera obra que vam veure, impactant, però d'una forma diferent, la obra que es veu a l'esquerra de la imatge es tracta de la creació de Robertina Šebjanič, aquesta es basava en el moviment de les meduses que feia que una espècie de pulmó de plàstic es movés creant moviment a l'aigua de les meduses, era com un cicle, sense un l'altre no es podia moure, mai havia vist una cosa igual i encara que estic en contra de les condicions en les que estaven les meduses i del fet de fer-les servir per l'entreteniment trobo que és una obra que capta molt l'atenció de l'espectador.
Una vegada haviem vist totes les obres d'aquesta sala ens vam dirigir a la següent, era una sala rectangular molt petita amb cadires en fila. En el cas d'aquesta sala només havia una obra, quan va començar no m'esperava per a res el que passaria, és una obra molt misteriosa, entre cada part (per dir-ho d'alguna manera) un silenci inundava l'habitació, fins i tot podria dir que et deixava en tensió ja que com he dit no t'esperes el que pasará després.
Personalment m'ha agradat aquesta exposició, no només pel fet de que no sigui una exposició que veus normalment sinò pel que transmeten les obres i pel fet de que no només facis servir la vista per sentir les obres. En especial la obra que més destaca per a mi és la de Jan Mech ja que em va impactar molt i la sensació que em va deixar va ser interessant.
Comments