El Born Centre de Cultura i Memòria presenta l’exposició més extensa dedicada a Josep Renau feta fins ara a Catalunya.
Renau va nèixer a València l'any 1907, va ser una figura central de l'art combatiu, es a dir, va vincular estretament la creació amb el compromís social.
La seva obra formada principalment per cartells i grans murals, està marcada per un llenguatge innovador i l’ús audaç del fotomuntatge.
La trajectòria personal de l’artista també és un reflex dels conflictes del segle XX: la defensa de la 2a República i del patrimoni artístic espanyol, la ferida de la Guerra Civil i l’exili a Mèxic i a Berlín, on va morir l’any 1982.
Del 13 de juny al 13 d’octubre, El Born CCM ha recordat aquest artista i intel·lectual amb una selecció de més de 100 peces, la majoria cedides.
La exposició estava dividida en quatre grans àmbits:
1. LA FORJA D´UN ARTISTA: El primer espai tracta desde el 1907 al 1939, es a dir, dels inicis artístics i la seva implicació amb el govern de la II República.
2. L’EXILI MEXICÀ: El segon desde el 1939 al 1958, la consolidació artística, el compromís polític i les turbulències de l’exili
3. THE AMERICAN WAY OF LIFE: Al tercer espai hi ha la seva obra més coneguda: una sèrie de fotomuntatges polítics imprescindibles
4. ELS ANYS DEL TELÓ D´ACER I EL FINAL: A l'últim tram de la seva vida (1958-1982) tracta l'exili a Berlín Oriental, llums i ombres a un país comunista
Les obres estàven ordenades en ordre cronològic per així entendre la seva vida i perquè el seu estil canvia depenent del lloc on estigui i de la situació.
La majoria de les seves obres estaven fetes de retalls de diaris ja que el fotomontatge que coneixem ara no és el mateix que hi havia abans, amb els avanços tecnològics tot es pot fer ambb un ordinador però anteriorment s'agafaven retalls i es juntaven amb cola per aconseguir fer aquests fotomuntatges, en les obres originals exposades es podia apreciar com les peces havien estat engantxades unes per sobre de les altres.
Personalment la exposició m'ha agradat perque per mi és interessant conèixer el passat i saber com ha evolucionat fins el que veiem avui en dia però trobo que sense guia tot hauria sigut menys aburrit, el fet de poder observar cada obra i fixar-te en els detalls és molt més interessant que no seure a escoltar a una dona explicant el que hi ha a les parets escrit i no tenir temps ni a poder veure totes les obres detingudament per falta de temps.
Comments