Es tracta d'una exposició del MNAC en homenatje a El Víbora i els seus autors, quan es celebren els 40 anys de la publicació de la primera edició d'aquesta mítica revista de comix que va marcar a diverses generacions de les dècades dels vuitanta i els noranta.
L'exposició es centra en la primera etapa de la revista, als inicis de la democràcia, quan Barcelona va sorgir com a centre de la cultura underground que s'havia iniciat als anys seixanta del segle XX als Estats Units.
Museu Nacional d’Art de Catalunya es tracta d'una institució creada pel Govern de la Generalitat, es va formar al 1990 amb la unió de les col·leccions del Museu d'Art Modern, creat al 1945, i el Museu d'Art de Catalunya, inaugurat al 1934.
El Víbora va nèixer al rebre Jose María Berenguer una gran summa de diners que capitalitza per treure la revista. Al principi volia fer una publicació mé genèrica que tractés d'art, fotografía, cinema... convertint-se en una revista de còmics pel consell del mateix Toutain. Va ser la revista més iconica i popular del cómic adult espanyol. Es tractava d'una publicació compromesa, contracultural, urbana i independent que es va convertir en un referent per a més d'una generació de lectors i autors. Es va publicar durant 25 anys (1979-2004). El lema de la revista era Comix para supervivientes
Molts dels millors dibuixants de la història del còmic espanyol van passar per la revista, dibuixants que avui en dia son artistes de reom, com Nazario, Max o Mariscal. Es pot dir que El Víbora ha sigut també la plataforma de sortida per molts dels nostres artístes més importants.
A l'exposició no vaig trobar un rdre concret de les obres, només el fet de que totes les publicacions estiguéssin exposades per ordre cronològic. En general totes les obres són molt impactants ja que d'una forma o d'altra fan servir el dibuix per fer una crítica de la societat, no destaca cap obra perquè realment el que destaca és la revista en el seu conjunt.
És una exposició curta però intensa en la que es reflexa la societat que hi havia a aquella època vista desde el carrer.
Comentarios